Els controls escrits ¿a favor o en contra?

Un dels mètodes més freqüents que utilitzen els professors per avaluar és el control escrit. Aquest pot afavorir a l'aprenentatge, però a la vegada té coses dolentes.  Com ja vaig afirmar a a l'entrada anteriror, crec que una de les millors  maneres per aprendre és dien i fent. Malgrat això, també penso que s'ha de mantenir algunes activitats escrites, com per exemple l'exàmen escrit.

(+) : El fet que el professor faci un examen obliga a l'alumne estudiar els continguts. Aquest també permet que el professor avaluï el què sap en aquell moment, la seva evolució i la seva manera d'escriure. Crec que un exàmen diu molt de la persona, aquest permet  conèixer l'estat incial del nen, com per exemple: què sap del temari que li tocava estudiar; si té facilitat en redactar; si li costa però s'hi esforça; si ha pogut tenir un mal dia; què se li dóna bé; etc...

(-)  : Els exàmens poden causar als alumnes estrés i mal estar. Aquests no acaben de ser favorables, ja que la majoria estudien per l'exàmen i no per aprendre. Per aquesta raó crec que la nota és injusta, perquè s'avalua el què se sap en aquell moment i no el què s'ha après i això pot ser favorable per una persona que hagi memoritzat el contingut i el dia següent ja no se'n recorda, i perjudicial per aquella persona que a causa de que no se'n hagi recordat a l'exàmen se'n recordi sempre.

*Amb això. vull concloure que l'examen és un bon mètode per avaluar l'alumne amb el seu esforç, treball i estudi, i no tant com per avaluar el contingut. Per aquesta raó, vull defensar que els exàmens s'han de mantenir, però que se'ls hi ha de treure profit, ja que depèn de la tipologia d'examen que s'utilitzi. S'hauria d'intentar evitar els exàmens amb definicions o amb enunciats curts que fomenti l'aprenentatge memorístic i intentar fer exàmens que portin a reflexionar i que ajudin a solucionar problemes, és a dir, que puguin relacionar el què han après amb la vida real. Tot i així, no crec que el control escrit sigui la única activitat avaluable, també s'hauria de barrejar aquest mètode junt amb altres, com ara treballs, exposicions, pràctiques i exàmens orals. De manera, que l'alumne no s'acostumi a fer només controls escrits.

Quina és la millor manera d'aprendre

Cadascú té maneres diferents d'aprendre. Els diferents mètodes d'aprenentatge que té cadascú podent tenir molta influència en la manera d'ensenyar, per aquesta raó és important generalitzar i dir quina és la manera que pot anar millor a la gent. Per pensar sobre això tenim el Con de l'aprenentatge d'Edgar Dale, el qual va construir després de fer un estudi per veure de quina manera tendim a recordar-nos més bé de les coses al cap de dos setmanes.

Personalment, vaig estar  d'acord en aquest, ja que quan més actiu i motivat es presenti l'alumne amb el contingut, més facilitat tindrà per recordar-ho i aprendre-ho. Malgrat això, també trobo molt important parts de l'activitat passiva, ja que per molt que les activitats actives ens facilitin l'aprenentatge, la lectura i escoltar ens és essencial per la nostra formació i no la podem deixar de banda. Per tant crec que una bona metodologia que pugui facilitar l'aprenentatge és alguna que compagini les diferents maneres, així l'alumne es pugui presentar igual d'atent i motivat a tota hora, tant a l'hora de llegir i escoltar com a la de simular experiències reals.

Ser competents aprenent: com enseyar i avaluar-ho

 Un dels treballs ja entregats constava en veure una conferència: Ser competents aprenent: com ensenyar-ho i avaluar-ho. del Sr. Carles Monereo. (UAB).
Seguidament voldria explicar alguns dels punts que vaig poder extreure d'aquesta conferència.
 -Com aprenen els nens?

Els nens per aprendre requereixen de tres nivell fonamentals. El primer nivell, el més bàsic, és el d'adquirir coneixements, procediments, actituds i valors com saber, dir, fer, sentir... 

El següent nivell és el d'autorregulació, aquest és el que els hi permet aprendre a aprendre, ja que per aprendre bé es necessiten estratègies, les quals els hi permetin planificar, supervisar i auto-avaluar. Però la finalitat final de l'aprenentatge és saber resoldre problemes, per arribar aquest calen competències, és a dir, coordinació de coneixement i d'estratègies per donar resposta els problemes.

Per resoldre aquests problemes l'alumne haurà de dominar uns coneixements, estratègies i competències que estan marcades al CURRÍCULUM. Actualment, està estudiat que la majoria dels alumnes obliden el 70% dels continguts apresos el curs anterior, per tant s'hauria de buscar nous mètodes.

-Ensenyar competències significa aprendre per solucionar problemes autèntics.

Les condicions de les activitats formulades als alumnes han de guardar un alt grau de fidelitat amb les condicions extraescolars. El professor està formant l'alumne per tal que resolgui problemes fora l'escola, per tant la formació més important és aquella que parteux d'una realitat fidel.

Aquestes han de contenir:

• Realisme: Condicions d'aplicació i exigència cognitiva similars a les del problema extraescolar
• Rellevància:  Les competències implicades són o seran estils en els contextos extraescolars involucrats.
• Proximitat biològica: Les pràctiques educatives es troben a la "zona de desenvolupament" del professor i del centre.

Les competències bàsiques en el currículum

S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

                             Departanent d'ensenyament.

Prevenció abusos sexuals a internet

Des de l’assignatura  Acció Tutorial: Relacions, entre Escola, Família i Comunitat, ens van fer una xerrada sobre la prevenció d’abusos sexuals a internet. Gràcies aquesta xerrada, ara sabem més sobre el tema, ja que sempre hem sentit a parlar d’alguns casos però no ens hem parat a pensar de com ha anat tot, i  opinem i critiquem sense saber. La finalitat d’aquesta xerrada era per saber més sobre el tema, tot explicant-nos casos reals i, sobretot per si ens trobem en cap cas saber com i on actuar. És important fer saber a tothom que si mai et sents acusat el millor és dir-ho a algú, ja que si et quedes callat no ho pots arribar a controlar.

També és important fer saber que darrera cada imatge hi ha una víctima i que no cal difondre-les, ja que hi ha una persona que ho està passant malament. Per aquesta raó hem d'ajudar a acabar amb el fet. Seguidament, ser conscient de que quan comences a parlar o tenir contacte amb una persona no saps el què pot passar, es poden aprofitar de la teva innocència, tot fent que et sentis especial. És molt fàcil dir: "si mai em demanen que em despulli per la webcam els hi diré que no", amb això ja li donem la culpa a la víctima. Però no sabem com poden succeir les circumstàncies, tot comenença a partir d'interaccions mínimes, aquelles  persones que agafen un vincle de confiança més fort amb una persona desconeguda, són qui corren més risc. A partir d'aquí quan tenen la confiança guanyada comencen amb el sentatge i ja no es pot parar si no s'explica en algú.

Amb aquesta petita ressenya vull fer pensar a la gent sobre el tema i donar-li importància, ja que la majoria de gent pensa que només els hi passa a aquelles persones que s'ho mereixen o que s'ho han buscat. Estic segura que ningú voldria passar per això i entre tots ens hauríem d'ajudar i donar suport perquè ningú se senti trepitjat.

 La societat acostuma a senyalar a les persones acusades que tenen menys d'onze anys com a víctimes i es posicionen en ella, però si té entre dotze o divuit anys es culpa el menor. Això es degut  a que la societat ens ha promogut la ment de l'acusador i acabem qüestionant els que ho estan fent bé. Amb això vull fer veure que aquelles persones que fan una cosa per obligació  i que no volen fer són VÍCTIMES i les hem d'ajudar i donar suport.

Tot això queda reflexat en aquest video que ens van ensenyar i que al final dón aquest missatge de demanar ajuda i ser conscients del què fem

ABÚS SEXUAL-> Activitat sexual que impliquen a un nen/a, amb una diferència d'edat o inclús entre iguals.

Web 2.0

Denominem WEB 2.0 al conjunt de reds socials i tecnologies que formen part del nostre dia a dia. Aquest, avança cada vegada més ràpid i és important que nosaltres, com a futurs docents, estiguem el dia per tal de no quedar-nos enrere, ja que ofereix moltes facilitats en l'àmbit educatiu.

 

Aquest video resumeix molt bé tot el què és la Web 2.0, recomano que en feu una ullada per saber de tot el què disposem i el profit que se li pot treure.

Web 2.0 y Educació (1/2)

                                                                                  Web 2.0 y Educación (2/2)

Primera experiència

La setmana passada vam tenir la nostra primera petita experiència a una escola i en vull deixar memòria. Des de l'assignatura ens fan anar a una escola per tal de tenir un petit primer contacte, tot fent un treball . Així fou com vam anar al col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià del Besòs, l'ex-escola d'una integrant del grup. Vam arribar a l'hora del pati, de manera que vam aprofitar per veure les classes sense els alumnes. Totes les classes tenien les taules distribuïdes en files i de dos en dos excepte les del cicle superior, ja que estaven preparant un projecte i per tal de treballar en grup estaven ajuntades per grups. També vam visitar les aules digitals, les quals tenien una sala amb una pissarra digital on cada classe havia de demanar prèviament cita per poder-la fer servir, també tenien una classe d’ordinadors i una sala d’actes amb pantalla gran. Seguidament, vam anar al pati on hi havien tots els nens jugant. Aquesta experiència ens va agradar molt , ja que ens va portar molt bons records. Per acabar, ja vam fer les entrevistes amb una professora i la cap d’estudis les quals ens van explicar més sobre les assignatures, els horaris i situacions reals. En conclusió, va ser una bona experiència i en vam sortir molt contentes i il·lusionades.

Currículum d'educació primària

Dins del currículum d'educació primària podem trobar els objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de l'ensenyament.

Aquest és una eina impressindible pel professor, ja que l'ajuda a orientar-lo i a planificar-lo per tal d'assolir uns objectius.

Un dels objectius més importants del professor ha de ser que els alumnes aprenguin uns continguts, aquests els troberem marcats al currículum. Aquest està dividit per les diferents àrees, cadascuna de les àrees té definits els objectius i els criteris d'avaluació el qual facilita el professor.

Aquí us deixo l'enllaç del currículum :
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/curriculum_ep.pdf

Expodidàdicta 2012

Fa uns dies vam assistir a l'expodidàctica,  tot i que no sabíem gaire què ens trobaríem vam sortir molt contents de la visita. Un cop allà ens vam deixar portar i ens aturàvem en aquells stands que ens cridaven més l'atenció. Primerament, vull destacar que la majoria dels stands eren formats per marques, començant per el material escolar  (retoladors, colors, llapis..) i també diferents marques de les pissarres digitals. En aquests hi havia muntats diferents tallers per els visitants, per tal de mostrar els últims productes llançats al mercat. Així fou com ens vam parar a fer tots els tallers possibles i vam remenar algunes pissarres per familiaritzar-nos-hi. A la vegada ens vam parar a un parell de xerrades, una que ensenyaven a utilitzar el twitter, però com que nosaltres ja hi enteníem ens van parlar de diferents blogs que ens podran ser útils pel nostre futur. I una altre xerrada que estava més enfocada a la didàctica, on ens van ensenyar diferents trucs de màgia aplicats a les matemàtiques amb la finalitat de fer més atractives i motivar més els alumnes.