Never Grow Up

Never Grow Up

miércoles, 21 de marzo de 2012

Espais de Benvinguda Educativa (EBE)

L'altre dia a classe vam estar parlant de l'EBE, un espai de suport i assessorament als nouvinguts i a les seves famílies previs a l'escolarització. Aquest ve donat amb la col·laboració de l'Ajuntament, per tal de donar a conèixer els diferents aspectes amb l'educació del municipi i facilitar la incorporació dels nens al sistema educatiu.

EL PROCÉS D'ARRIBADA:

 Rebuda  a la ciutat  --->  Es deriva a l'EBE --->  Acollida i avalució de les necessitats ---> coordinació entre l'EBE i l'oficina d'Escolarització Municpial i la Comissió d'Escolarització --->  ACOLLIDA AL CENTRE EDUCATIU.

ACTUACIONS PER INFANTS I JOVES :
  • Presentar el medi escolar, en relació amb el coneixement bàsic del centre.
  • Informar dels drets i deures del futur alumnat
  • Elaboració d'un pla de treball individual per a cada futur alumne.
UBICACIÓ DELS EBE:
-VIC
- REUS


PROFESSIONALS:
  • 1 docent (responsable de l'EBE)
  • 1 educador social
  • 1 monitor de lleure
  • 1 integrador social
  • He continuat buscant informació centrant-me, sobretot, en el cas de Vic, ja que és el meu municipi  i en vull estar enterada. He trobat bastantes critiques i polèmiques d'aquest espai i en vull compartir  algunes paraules  de Xavier Tornafoch (El candidat per ICV a la ciutat de Vic) que proposa eliminar l'EBE de Vic i dedicar els recursos a les escoles.

    Actualment l'EBE que es va instal·lar  a Vic de prova pilot es tancarà en el curs vinent, els motius principals es basen per la manca econòmica i també per la davallada en l'arribada de nouvinguts.

    domingo, 18 de marzo de 2012

    Quan l'escola és un espai creatiu

    L'artícle que parlaré ara és la continuació de l'artícle "L'escola mata la creativitat?". Aquest tracta de l'escola quan és un espai creatiu, ja que la creativitat és una destresa adquirible i l'esser humà necessita d'aquesta per solucionar els problemes que se li plantegen al llarg de la vida. Per tant, hi han maneres d'aconseguir la creativitat, de propiciar que els nens i joves desenvolupin la imaginació i la capacitat de crear i innovar durant l'etapa escolar.

    ELS PILARS BÀSICS:
    • Desafiament i compromís. Cal implicar a l'estudiant en el seu procés d'aprenentatge i, per això, cal presentar les activitats com un desafiament conforme a les seves habilitats i coneixement, i, alhora una cosa nova amb preguntes obertes.
    • Llibertat. Deixar als nens la possibiliat d'elegir. Han d'entrenar la seva capacitat de prendre decisions.
    • Joc i sentit de l'humor. Cal promoure el joc, l'alegria i l'entusiasme a classe.
    • Confiança i obertura. Cal promoure el respecte a les diferències a través del reconeixement que cada persona té talents únicsm amb les seves fortaleses i les seves debilitats, i treballar la comunicació assertiva perquè aprenguin  a donar i rebre opinions de forma adequada.
    • Suport a les idees. Les idees noves han de ser valorades i mai no ridiculitzades. Es tracta d'escoltar les propostes i donar oportunitats perquè es duguin a terme; que realitzin  projectes partint de les seves pròpies inquietuds i interessos.
    • Temps per idear. El temps s'han de flexibilitzar perquè el nen pugui involucrar-se i ficar-se en una activitat, i crear oportunitats perquè comentin les idees noves i inquietuds que els han despertat algunes de les coses que els han passat durant aquella setmana.
    • Discussió o debat. És important que els nens puguin donar opinions diferents de la majoría sense por de ser criticats, i que aprenguin a fonamentar les seves anàlisis i crítiques.
    • Presa de riscos. L'escola ha de permetre provar activitats noves sense que el resultat sigui predictible i convertir els erros o resultat indesitjats en oportunitats per aprendre en lloc de ser font de rebuig o ridiculitzatzació.
    • Formació integral. L'escola ha d'abordar tant la formació intel·lectual com el desenvolupament físic i emocional dels estudiants per potenciar tots els seus talents i capacitats.
    • Avaluar els progressos. Implicar l'estudiant en el seu aprenentatge i no penalitzar l'error significa apostar per l'autocorrecció, valorar els processos més enllà dels resultats, avaluar en funció dels progressos i la consecució de metes en lloc d'examinar els errors.
    • Entorn físic estimulant. Fomentar la imaginació i la capacitat creativa requereix un espai físic creatiu,  d'un entorn que faciliti el moviment, la llibrertat d'elecció i on poder expressar-se de diverses maneres i a través de diferents activitats.
    "La clau és enfocar l'educació no a transmetre informació i continguts, sinó a fomentar la curiositat, l'esperit científic, literari, la resolució de problemes...; els nensm més que acumular informacióm han d'aprendre a innovar, a jugar i assajar, a equivocar-se i millorar, a interrogar-se i explorar, a descobrir, somiar i fantasiejar, a inventar, a comparar, valorar i decidir per si mateixos, a tenir iniciativa, a expressar-se en tots els llengutges i, en definitiva, A SER UN MATEIX"
    ESTILS DE VIDA, NÚM 228 - 11 DE FEBRER- (LA VANGUARDIA)

    L'escola mata la creativitat?

    Fa uns dies vaig trobar un artícle que em va semblar molt interessant, sobre la creativitat a l'escola.
    Com diu Ken Robinson, un dels experts internacionals de la creativitat i la innovació, deixem de ser creatius  en créixer.

    ELS NENS:  "Els nens s'arrisquen, improvisenm no tenen por d'equivocar-se; i no és que equivocarse sigui al mateix que la creativitat, però sí que no pots innovar si no estàs disposat a equivocar-te, i els adults penalitzen l'error, l'estigmatitzen a l'escola i en l'educació, i així és com els nens s'allunyen de les seves capacitats creatives."

    S'INHIBEIX LA CREATIVITAT PERQUÈ...
    • S'ensenyen al nen determinats esquemes com a les úniques opcions vàlides.
    • Es reglen les activitats, mètodes i estratègies.
    • Es critica l'actitud interrogativa, sobretot entre el segon i el cinquè any de vida.
    • Es promou la identificació amb el grup per evitar el ridícul.
    • Es ridiculitza qui comet un error o dóna una resposta fora del que és comú.
    • Es retreuen, si no es ridiculitzen, les idees o preguntes insòlites, així com els dibuixos o presentacions originals.
    • Es prioritza la motivació per  a l'assoliment. l'èxit són les bones qualificacions i l'acomodar-se als altres.
    • Se subratlla la divisió entre joc i feina i s'associa el joc amb la diversió i la pèrdua de temps i la feina amb la importància i la utilitat
    • S'avalua amb exàmens tancats que prioritzen la repetició d'informació.
    Exemple d'un nen que s'avorreix a classe... (Redes,TVE)

    El món laboral reclama gent amb idees originals; l'escola promou una única forma de fer i pensar.
    ESTILS DE VIDA, NUM 227- 4 DE FEBRER DEL 2012 (LA VANGUARDIA)

    domingo, 4 de marzo de 2012

    Un dia a l'aula

    Un dels primers dies de classe vam muntar tres roles play diferents, en els quals s’hi representaven una situació possible a l’escola.
    • El primer grup va representar el primer dia d’una aula a l’escola, de manera que cadascú mostrava els seus nervis de diferent manera. Alguns estaven nerviosos per veure els seus amics i junts van esverar a la resta de la classe, uns altres no volien començar i s’amagaven darrera la seva mare o en un racó de l’aula...

    El que és important a destacar d'aquesta representació és que el professor ha de ser conscient que el primer dia de classe és dur i normalment és una acumulació de sentiments que calen controlar, ja que tothom és diferent i expressen coses diferents. Per tant, ha de saber com tranquil·litzar-los i mantenir-los calmats per començar amb ganes els primers dies de classe


    • El segon grup van representar una classe d’Educació Física que van separar en dues reaccions diferents, on el professor deixa triar a dos alumnes perquè facin grups. En la primera situació els dos alumnes van formant el seu grup fins que queda un alumne per triar, resulta que aquest és coix i és d’origen magrebí i per tant cap dels dos grups el volen, se’n enriuen d’ell i el deixen sense jugar. La professora en aquest cas els hi dóna la raó i el deixa allà tirat. En la segona situació un cop queda en Mustafà sol la professora raona perquè els nens entenguin que també ha de jugar i formar part del grup.

    En aquest cas em vull fixar en la segona situació, ja que es veu com el professor intenta posar una solució i actua de manera que fa veure als nens que allò que estan fent no està  bé. La figura del professor ha de ser important també per ajudar-los entendre que tots som diferents però iguals i que ens hem de respectar, sobretot en les activitats preparades a l'escola, ja que han d'acturar com a  grup i respectar-se tots i fer que tothom tingui les mateixes oportunitats. Si el professor no actúa en les situacions com aquesta, on es manifesten les diferències entre alumnes, aquests mai entendran que el que fan està malament.


    • En l’última representació van representar un dia qualsevol en una classe on el professor era vacil·lat per tota la classe i ningú li prenia atenció. Aquest no sabia com controlar la classe i ho solucionava fent fora els alumnes. Tot i així, els nens s'ho prenien en broma i no els hi afectava els càstigs. Aquesta situació porta a l'abandonament del professor, de manera que els alumnes apareixen com si haguessin guanyat una guerra.

    Aquesta situació porta a pensar que la professió de mestre és difícil, ja que si no pots controlar una classe ho pots passar molt malament. Aquesta situació és degut a una suma de situacions i comportaments, ja que el descontrol d'una classe no passa un dia per l'altre. Per tant, és important saber controlar una classe des del principi, per tal que durant el llarg del temps et respectin i puguis tenir l'autoritat que et correspon.