No és un adéu, sinó fins la pròxima !!!

Amb aquesta entrada finalitzo les meves reflexions de l'assignatura Planificació, Disseny i Avaluació de l’Aprenentatge i l’Activitat Docent. Però això no és un adéu, ja que vull aprofitar aquest espai per continuar amb les meves reflexions durant els futurs anys d'aprenentatge. Així doncs, en un futur podré veure la meva evolució i les diferents opinions de tots els temes.

D'aquesta assignatura vull remarcar els interessants temes que hem tractat i que ens han fet madurar com a futurs docents, ja que personalment penso que ens han servit molt per sensibilitzar-nos, reflexionar i prevenir.

Ens hem qüestionat:

• Com organitzar l'aula
• Quins recursos utilitzar
• Com hem d'avaluar
• Quina utilitat té el Currículum
• Quina organització té l'escola
• Quan hem de recórrer a agents especials
• A què és dediquen aquests agents
• Com adreçar-nos a la diversitat
• A entendre l'alumnat
• ...

En definitiva, penso que aquesta assignatura és una base essencial de la nostra futura professio que ens ha sensibilitzat i ens ha fet reflexionar sobre temes que no creiem tan necessaris. Per mi, ha sigut molt important sentir diferents experiències i opinions dels meus companys per arribar a comprendre cada un dels temes. I totes aquestes reflexions em fan reafirmar en l'importància d'aquesta professió que no és fàcil de dur-la correctament a terme, ja que no requereix només de fer una simple classe i avaluar en els examens sinó que hi ha molta professionalitat darrera de cada docent i educador. Em sento molt orgullosa de voler ser professora sabent la responsabilitat que requereix aquesta.

BON ESTIU 2012 !!!!

L'avaluació

L'avaluació és un procés sistemàtic que ens permet determinar fins a quin punt assoleixen els alumnes els objectius de l'educació. Aquest procés permet al professor extreure conclusions i fer judicis. Podem trobar diferents tipus d'avaluacions:
En funció de l'agent avaluador:

•  Autoavaluació: Valoració des del punt de vista protagonista.
•  Hetereoavaluació: L'efectua el docent.
•  Avaluació d'iguals: Es realitza entre grups simètrics.

En funció de les finalitats:

• Inicial: Aconseguir un millor coneixement de l'alumnat per intervenir en el seu aprenentatge.
• Formativa: Analitzar amb preferències les diverses variables que interfereixen en el procés didàctic.
• Sumativa: Controlar els resultats de l'aprenentatge.

L'avaluació en l'etapa d'educació primària s'ha de tenir en compte que l'alumne adquireixi els objectius inscrits en el currículum i tots els aprenentatges. Però serà més important el desenvolupament integrl de l'alumnat i tots els seus esforços per poder-hi arribar.

Crec que no és tan important que l'alumne, en aquesta edat, sàpiga molt de cada tema, sinó que que hi dediqui esforç i sàpiga treure'n profit en la vida real. Osigui que la metedologia d'avaluació, opino que ha de valaror més el procés que no pas un resultat final, i per això és necessari involucar-se, conèixer l'alumne i estar atent del seu procés.

Pla Individualitzat. (PI)

Un Pla individualitzat és una eina que dóna suport i resposta a situacions singulars de determinats alumnes. Anirà destinat a aquells alumnes que tenen unes necessitats,característiques especials i personals. Així doncs, que un alumne cursi amb un PI és un cas excepcional d'atenció a la diversitat.

La finalitat d'aquest és que l'alumne amb trets característics pugui aprendre i participar a l'escola. Aquests, normalment, requereixen de suports molt específics.

Es pot elaborar en qualsevol moment de l'escolaritat quan s'identifica que el progrés d'aprenentatge no són suficients i no segueixen al grup-classe.

L'estructura del pla individualitzat conté:

• Dades personals i acadèmiques.
• Justificació.
• Planificació dels objectius i actuacions.
• Criteris d'avaluació.
• Horari.
• Suports.

Atenció a la diversitat

Per parlar de la diversitat vull donar èmfasi a la idea de que la DIVERSITAT és acceptar les diferències que ens particularitzen. Tots som diferents, físicament i personalment, però el fet de que algunes persones no puguin aconseguir el mateix rendiment d'aprenentatge que segueix el col·lectiu de nens i nenes, és a dir, tinguin diferències en les capacitats intel·lectuals o capacitats de concentració ens fa parlar de diversitat especial.

Com tots sabem, l'escola és l'institució que ha d'afavorir el creiexement de tots els nens i nenes, treballant per la seva integració i el respecte. Malgrat això, aquest com a factor socialitzador, acostuma enfortir les desigualtats. Per aquesta raó és important que el docent tingui recursos per aprofitar les diferències per enriquir a tot l'alumnat.

Fins ara, aquest tema no m'havia cridat mai l'atenció, ja que no tenia un coneixement que em fes reflexionar i no sabia aportar opinió. Mai he sabut què és millor per un alumne amb característiques especials, continuar a l'escola per tal d'evitar exclusions o portar-lo en un centre especial on pugui fer coses adaptades. En canvi, després de treballar el tema a classe i escoltar experiències dels meus companys de classe m'ha fet reflexionar molt. Així doncs, actualment, opino que és molt important tenir persones especials a l'aula, ja que pot ajudar als seus companys a respectar, entendre i aprendre coses d'aquestes persones.

Crec que el contacte dels alumnes amb aquestes persones els pot ajudar a sentir (no pena) sinó orgull i també poden ajudar en el seu desenvolupament. Tot aconseguint el respecte i evitant les exclusions i les diferències. Sobretot, el professor té un paper molt important, ja que ha d'ajudar a integrar els valors que aconseguiran la seva adaptació.

Tot i així, també penso que en un futur aquests haurien d'anar a centres especials, ja que allà tenen tota l'atenció que necessiten i es poden desenvolupar amb més facilitat.

TOTS SOM DIFERENTS

Mares Enllaç

Durant aquest primer curs hem tractat temes molt interessants en totes les assignatures, però una de les coses que hem quedo és amb una experiència a una escola de Vic que vam fer per realitzar un treball d'Acció Tutorial:  MARES ENLLAÇ.

El projecte de Mares enllaç va sorgir de la necessitat d'acollir la forta i amplia arribada de nouvinguts a la ciutat de Vic, moltes famílies de l'escola Escorial de Vic se sentien impotents, ja que molts alumnes magribins, al no entendre l'idioma no seguien les activitats i no estaven al dia com la resta de companys. Així fou com va néixer la necessitat de crear un projecte que donés l'oportunitat de crear un vincle entre escola-famílies i alumnes per així ajudar a les famílies a integrar-se plenament.

Aleshores, un grup de mares van crear aquest projecte, per tal de que les famílies s'assabentessin de com funcionaven les activitats que duia a terma l'escola i no crear marginació de les famílies i els infants nouvinguts.
Actualment, aquest projecte és un èxit, ja que moltes mares estan involucrades i les mares nouvingudes estan molt contentes i integrades. S'han acabat les exclusions a l'escola i les mares van amb confiança i sense por a recollir els seus fills. Gràcies aquest, s'ha aconseguit que tots els nens puguin realitzar totes les activitats, les mares estan enterades i integrades a les activitats de l'escola, s'ha millorat la comunicació entre mares i professors, han après una llengua, han creat un vincle entre les diferents mares nouvingudes i mares catalanes i està canviant la imatge que es podia tenir d'elles tot integrant-les a la nostra societat.
Personalment, m'agrada molt aquest projecte i estic molt orgullosa  de les mares fundadores que ho van tirar endevant i de totes les persones encarregades d'aquest projecte, ja que ho han tirat endevant amb moltes ganes i amb molt treball.

Per més informació, adjuntu la web del projecte on està tot explicat:
http://www.maresenllac.org/

*També, vull compartir una de les entrevistes publicades a la vanguardia al decembre del 2011:

http://www.lavanguardia.com/vida/20111204/54239692154/mujeres-vic-crean-metodo-acogida-inmigrantes.html

Anàlisi d'un llibre de text

Un dia el vam dedicar a analitzar un llibre de text de primària. El vam analitzar a través de les preguntes formulades que se'ns va presentar. Així fou com vam arribar a les nostres pròpies conclusions sobre els llibres que havíem portat.

Vaig analitzar un llibre actual de 3r de primària de Llengua Catalana. A simple vista vaig pensar que aquest era més atractiu i dinàmic dels llibres que havia arribat a tenir quan feia aquest curs. Per aquesta raó, crec que cada vegada es va millorant per tal de no fer classes tan teòriques i tradicionals.

Un cop al vaig tenir a les mans el vaig fullejar i em vaig posar en el lloc dels alumnes, intrigada pels temes que apresos en aquell curs. Vaig seguir mirant l'estructura de cada unitat, ja que creia que era una de les coses més importants. Personalment, penso que estava molt ben distribuït i repeteixo que el vaig trobar molt dinàmic. Segurament en funció del rendiment dels alumnes, com a professora, variaria les activitats i n'afegiria per tal de treure'n un bon profit en tots els temes.

Crec que els llibres de text són importants pels alumnes però no essencials, ja que només és la base per començar a aprendre. El més important de l'aprenentatge és dur-ho a la pràctica, així doncs, tot llibre ha d'anar acompanyat d'activitats més dinàmiques i actives.

ttp://www.slideshare.net/marticerezo/anlisi-dun-llibre-de-text
Preguntes que ens ajudaren a analitzar el llibre de text.

"Lalo y Lola no valen lo mismo en el aparato escolar"

Aquest text de Rosa María Torres tracta sobre les diferències entre nens i nenes que podem trobar a les aules. Des de sempre s'han vist diferents actituds cap als alumnes segons el sexe, ja que es té la costum d'esperar coses diferents dels nens i les nenes.

Quan fa referència en Lalo es refereix als nois i a la Lola a les nenes. D'ells s'espera actituds més rebels, més actius i atrevits; en canvi, d'elles s'esperen actituds més responsables, calmades i intel·ligents. A la vegada solem associar diferents activitats, assignatures i, fins i tot, professions segons el sexe que tenim.

Per poder acabar amb aquests prototips és molt important que ja des de l'escola se'ls eduqui de la mateixa manera, deixant de banda el sexe i fomentant tot tipus d'activitats i jocs a tothom. A la vegada és important adreçar-se a ells per igual i intentar evitar qualsevol comentari que faci referència el sexe. D'aquesta manera, creixeran amb uns ideals diferents amb els que estem acostumats i, de mica en mica, canviar la imatge que té la societat dels nois i les noies

.http://otra-educacion.blogspot.com.es/2010/08/lalo-y-lola-no-valen-lo-mismo-en-el.html
(Text de Lalo y Lola)

-Seguidament, adjunto un document on parla del llenguatge que cal utilitzar per tal d'acabar amb actituds i fets sexistes.

http://www.educandoenigualdad.com/IMG/pdf/llenguatge_i_sexisme.pdf

Els controls escrits ¿a favor o en contra?

Un dels mètodes més freqüents que utilitzen els professors per avaluar és el control escrit. Aquest pot afavorir a l'aprenentatge, però a la vegada té coses dolentes.  Com ja vaig afirmar a a l'entrada anteriror, crec que una de les millors  maneres per aprendre és dien i fent. Malgrat això, també penso que s'ha de mantenir algunes activitats escrites, com per exemple l'exàmen escrit.

(+) : El fet que el professor faci un examen obliga a l'alumne estudiar els continguts. Aquest també permet que el professor avaluï el què sap en aquell moment, la seva evolució i la seva manera d'escriure. Crec que un exàmen diu molt de la persona, aquest permet  conèixer l'estat incial del nen, com per exemple: què sap del temari que li tocava estudiar; si té facilitat en redactar; si li costa però s'hi esforça; si ha pogut tenir un mal dia; què se li dóna bé; etc...

(-)  : Els exàmens poden causar als alumnes estrés i mal estar. Aquests no acaben de ser favorables, ja que la majoria estudien per l'exàmen i no per aprendre. Per aquesta raó crec que la nota és injusta, perquè s'avalua el què se sap en aquell moment i no el què s'ha après i això pot ser favorable per una persona que hagi memoritzat el contingut i el dia següent ja no se'n recorda, i perjudicial per aquella persona que a causa de que no se'n hagi recordat a l'exàmen se'n recordi sempre.

*Amb això. vull concloure que l'examen és un bon mètode per avaluar l'alumne amb el seu esforç, treball i estudi, i no tant com per avaluar el contingut. Per aquesta raó, vull defensar que els exàmens s'han de mantenir, però que se'ls hi ha de treure profit, ja que depèn de la tipologia d'examen que s'utilitzi. S'hauria d'intentar evitar els exàmens amb definicions o amb enunciats curts que fomenti l'aprenentatge memorístic i intentar fer exàmens que portin a reflexionar i que ajudin a solucionar problemes, és a dir, que puguin relacionar el què han après amb la vida real. Tot i així, no crec que el control escrit sigui la única activitat avaluable, també s'hauria de barrejar aquest mètode junt amb altres, com ara treballs, exposicions, pràctiques i exàmens orals. De manera, que l'alumne no s'acostumi a fer només controls escrits.

Quina és la millor manera d'aprendre

Cadascú té maneres diferents d'aprendre. Els diferents mètodes d'aprenentatge que té cadascú podent tenir molta influència en la manera d'ensenyar, per aquesta raó és important generalitzar i dir quina és la manera que pot anar millor a la gent. Per pensar sobre això tenim el Con de l'aprenentatge d'Edgar Dale, el qual va construir després de fer un estudi per veure de quina manera tendim a recordar-nos més bé de les coses al cap de dos setmanes.

Personalment, vaig estar  d'acord en aquest, ja que quan més actiu i motivat es presenti l'alumne amb el contingut, més facilitat tindrà per recordar-ho i aprendre-ho. Malgrat això, també trobo molt important parts de l'activitat passiva, ja que per molt que les activitats actives ens facilitin l'aprenentatge, la lectura i escoltar ens és essencial per la nostra formació i no la podem deixar de banda. Per tant crec que una bona metodologia que pugui facilitar l'aprenentatge és alguna que compagini les diferents maneres, així l'alumne es pugui presentar igual d'atent i motivat a tota hora, tant a l'hora de llegir i escoltar com a la de simular experiències reals.

Ser competents aprenent: com enseyar i avaluar-ho

 Un dels treballs ja entregats constava en veure una conferència: Ser competents aprenent: com ensenyar-ho i avaluar-ho. del Sr. Carles Monereo. (UAB).
Seguidament voldria explicar alguns dels punts que vaig poder extreure d'aquesta conferència.
 -Com aprenen els nens?

Els nens per aprendre requereixen de tres nivell fonamentals. El primer nivell, el més bàsic, és el d'adquirir coneixements, procediments, actituds i valors com saber, dir, fer, sentir... 

El següent nivell és el d'autorregulació, aquest és el que els hi permet aprendre a aprendre, ja que per aprendre bé es necessiten estratègies, les quals els hi permetin planificar, supervisar i auto-avaluar. Però la finalitat final de l'aprenentatge és saber resoldre problemes, per arribar aquest calen competències, és a dir, coordinació de coneixement i d'estratègies per donar resposta els problemes.

Per resoldre aquests problemes l'alumne haurà de dominar uns coneixements, estratègies i competències que estan marcades al CURRÍCULUM. Actualment, està estudiat que la majoria dels alumnes obliden el 70% dels continguts apresos el curs anterior, per tant s'hauria de buscar nous mètodes.

-Ensenyar competències significa aprendre per solucionar problemes autèntics.

Les condicions de les activitats formulades als alumnes han de guardar un alt grau de fidelitat amb les condicions extraescolars. El professor està formant l'alumne per tal que resolgui problemes fora l'escola, per tant la formació més important és aquella que parteux d'una realitat fidel.

Aquestes han de contenir:

• Realisme: Condicions d'aplicació i exigència cognitiva similars a les del problema extraescolar
• Rellevància:  Les competències implicades són o seran estils en els contextos extraescolars involucrats.
• Proximitat biològica: Les pràctiques educatives es troben a la "zona de desenvolupament" del professor i del centre.

Les competències bàsiques en el currículum

S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

                             Departanent d'ensenyament.

Prevenció abusos sexuals a internet

Des de l’assignatura  Acció Tutorial: Relacions, entre Escola, Família i Comunitat, ens van fer una xerrada sobre la prevenció d’abusos sexuals a internet. Gràcies aquesta xerrada, ara sabem més sobre el tema, ja que sempre hem sentit a parlar d’alguns casos però no ens hem parat a pensar de com ha anat tot, i  opinem i critiquem sense saber. La finalitat d’aquesta xerrada era per saber més sobre el tema, tot explicant-nos casos reals i, sobretot per si ens trobem en cap cas saber com i on actuar. És important fer saber a tothom que si mai et sents acusat el millor és dir-ho a algú, ja que si et quedes callat no ho pots arribar a controlar.

També és important fer saber que darrera cada imatge hi ha una víctima i que no cal difondre-les, ja que hi ha una persona que ho està passant malament. Per aquesta raó hem d'ajudar a acabar amb el fet. Seguidament, ser conscient de que quan comences a parlar o tenir contacte amb una persona no saps el què pot passar, es poden aprofitar de la teva innocència, tot fent que et sentis especial. És molt fàcil dir: "si mai em demanen que em despulli per la webcam els hi diré que no", amb això ja li donem la culpa a la víctima. Però no sabem com poden succeir les circumstàncies, tot comenença a partir d'interaccions mínimes, aquelles  persones que agafen un vincle de confiança més fort amb una persona desconeguda, són qui corren més risc. A partir d'aquí quan tenen la confiança guanyada comencen amb el sentatge i ja no es pot parar si no s'explica en algú.

Amb aquesta petita ressenya vull fer pensar a la gent sobre el tema i donar-li importància, ja que la majoria de gent pensa que només els hi passa a aquelles persones que s'ho mereixen o que s'ho han buscat. Estic segura que ningú voldria passar per això i entre tots ens hauríem d'ajudar i donar suport perquè ningú se senti trepitjat.

 La societat acostuma a senyalar a les persones acusades que tenen menys d'onze anys com a víctimes i es posicionen en ella, però si té entre dotze o divuit anys es culpa el menor. Això es degut  a que la societat ens ha promogut la ment de l'acusador i acabem qüestionant els que ho estan fent bé. Amb això vull fer veure que aquelles persones que fan una cosa per obligació  i que no volen fer són VÍCTIMES i les hem d'ajudar i donar suport.

Tot això queda reflexat en aquest video que ens van ensenyar i que al final dón aquest missatge de demanar ajuda i ser conscients del què fem

ABÚS SEXUAL-> Activitat sexual que impliquen a un nen/a, amb una diferència d'edat o inclús entre iguals.

Web 2.0

Denominem WEB 2.0 al conjunt de reds socials i tecnologies que formen part del nostre dia a dia. Aquest, avança cada vegada més ràpid i és important que nosaltres, com a futurs docents, estiguem el dia per tal de no quedar-nos enrere, ja que ofereix moltes facilitats en l'àmbit educatiu.

 

Aquest video resumeix molt bé tot el què és la Web 2.0, recomano que en feu una ullada per saber de tot el què disposem i el profit que se li pot treure.

Web 2.0 y Educació (1/2)

                                                                                  Web 2.0 y Educación (2/2)

Primera experiència

La setmana passada vam tenir la nostra primera petita experiència a una escola i en vull deixar memòria. Des de l'assignatura ens fan anar a una escola per tal de tenir un petit primer contacte, tot fent un treball . Així fou com vam anar al col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià del Besòs, l'ex-escola d'una integrant del grup. Vam arribar a l'hora del pati, de manera que vam aprofitar per veure les classes sense els alumnes. Totes les classes tenien les taules distribuïdes en files i de dos en dos excepte les del cicle superior, ja que estaven preparant un projecte i per tal de treballar en grup estaven ajuntades per grups. També vam visitar les aules digitals, les quals tenien una sala amb una pissarra digital on cada classe havia de demanar prèviament cita per poder-la fer servir, també tenien una classe d’ordinadors i una sala d’actes amb pantalla gran. Seguidament, vam anar al pati on hi havien tots els nens jugant. Aquesta experiència ens va agradar molt , ja que ens va portar molt bons records. Per acabar, ja vam fer les entrevistes amb una professora i la cap d’estudis les quals ens van explicar més sobre les assignatures, els horaris i situacions reals. En conclusió, va ser una bona experiència i en vam sortir molt contentes i il·lusionades.

Currículum d'educació primària

Dins del currículum d'educació primària podem trobar els objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de l'ensenyament.

Aquest és una eina impressindible pel professor, ja que l'ajuda a orientar-lo i a planificar-lo per tal d'assolir uns objectius.

Un dels objectius més importants del professor ha de ser que els alumnes aprenguin uns continguts, aquests els troberem marcats al currículum. Aquest està dividit per les diferents àrees, cadascuna de les àrees té definits els objectius i els criteris d'avaluació el qual facilita el professor.

Aquí us deixo l'enllaç del currículum :
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/curriculum_ep.pdf

Expodidàdicta 2012

Fa uns dies vam assistir a l'expodidàctica,  tot i que no sabíem gaire què ens trobaríem vam sortir molt contents de la visita. Un cop allà ens vam deixar portar i ens aturàvem en aquells stands que ens cridaven més l'atenció. Primerament, vull destacar que la majoria dels stands eren formats per marques, començant per el material escolar  (retoladors, colors, llapis..) i també diferents marques de les pissarres digitals. En aquests hi havia muntats diferents tallers per els visitants, per tal de mostrar els últims productes llançats al mercat. Així fou com ens vam parar a fer tots els tallers possibles i vam remenar algunes pissarres per familiaritzar-nos-hi. A la vegada ens vam parar a un parell de xerrades, una que ensenyaven a utilitzar el twitter, però com que nosaltres ja hi enteníem ens van parlar de diferents blogs que ens podran ser útils pel nostre futur. I una altre xerrada que estava més enfocada a la didàctica, on ens van ensenyar diferents trucs de màgia aplicats a les matemàtiques amb la finalitat de fer més atractives i motivar més els alumnes.

Espais de Benvinguda Educativa (EBE)

L'altre dia a classe vam estar parlant de l'EBE, un espai de suport i assessorament als nouvinguts i a les seves famílies previs a l'escolarització. Aquest ve donat amb la col·laboració de l'Ajuntament, per tal de donar a conèixer els diferents aspectes amb l'educació del municipi i facilitar la incorporació dels nens al sistema educatiu.

EL PROCÉS D'ARRIBADA:

 Rebuda  a la ciutat  --->  Es deriva a l'EBE --->  Acollida i avalució de les necessitats ---> coordinació entre l'EBE i l'oficina d'Escolarització Municpial i la Comissió d'Escolarització --->  ACOLLIDA AL CENTRE EDUCATIU.

ACTUACIONS PER INFANTS I JOVES :

• Presentar el medi escolar, en relació amb el coneixement bàsic del centre.
• Informar dels drets i deures del futur alumnat
• Elaboració d'un pla de treball individual per a cada futur alumne.

UBICACIÓ DELS EBE:

-VIC

- REUS

PROFESSIONALS:

1 docent (responsable de l'EBE)

1 educador social

1 monitor de lleure

1 integrador social

He continuat buscant informació centrant-me, sobretot, en el cas de Vic, ja que és el meu municipi  i en vull estar enterada. He trobat bastantes critiques i polèmiques d'aquest espai i en vull compartir  algunes paraules  de Xavier Tornafoch (El candidat per ICV a la ciutat de Vic) que proposa eliminar l'EBE de Vic i dedicar els recursos a les escoles.

Actualment l'EBE que es va instal·lar  a Vic de prova pilot es tancarà en el curs vinent, els motius principals es basen per la manca econòmica i també per la davallada en l'arribada de nouvinguts.

Quan l'escola és un espai creatiu

L'artícle que parlaré ara és la continuació de l'artícle "L'escola mata la creativitat?". Aquest tracta de l'escola quan és un espai creatiu, ja que la creativitat és una destresa adquirible i l'esser humà necessita d'aquesta per solucionar els problemes que se li plantegen al llarg de la vida. Per tant, hi han maneres d'aconseguir la creativitat, de propiciar que els nens i joves desenvolupin la imaginació i la capacitat de crear i innovar durant l'etapa escolar.

ELS PILARS BÀSICS:

• Desafiament i compromís. Cal implicar a l'estudiant en el seu procés d'aprenentatge i, per això, cal presentar les activitats com un desafiament conforme a les seves habilitats i coneixement, i, alhora una cosa nova amb preguntes obertes.
• Llibertat. Deixar als nens la possibiliat d'elegir. Han d'entrenar la seva capacitat de prendre decisions.
• Joc i sentit de l'humor. Cal promoure el joc, l'alegria i l'entusiasme a classe.
• Confiança i obertura. Cal promoure el respecte a les diferències a través del reconeixement que cada persona té talents únicsm amb les seves fortaleses i les seves debilitats, i treballar la comunicació assertiva perquè aprenguin  a donar i rebre opinions de forma adequada.
• Suport a les idees. Les idees noves han de ser valorades i mai no ridiculitzades. Es tracta d'escoltar les propostes i donar oportunitats perquè es duguin a terme; que realitzin  projectes partint de les seves pròpies inquietuds i interessos.
• Temps per idear. El temps s'han de flexibilitzar perquè el nen pugui involucrar-se i ficar-se en una activitat, i crear oportunitats perquè comentin les idees noves i inquietuds que els han despertat algunes de les coses que els han passat durant aquella setmana.
• Discussió o debat. És important que els nens puguin donar opinions diferents de la majoría sense por de ser criticats, i que aprenguin a fonamentar les seves anàlisis i crítiques.
• Presa de riscos. L'escola ha de permetre provar activitats noves sense que el resultat sigui predictible i convertir els erros o resultat indesitjats en oportunitats per aprendre en lloc de ser font de rebuig o ridiculitzatzació.
• Formació integral. L'escola ha d'abordar tant la formació intel·lectual com el desenvolupament físic i emocional dels estudiants per potenciar tots els seus talents i capacitats.
• Avaluar els progressos. Implicar l'estudiant en el seu aprenentatge i no penalitzar l'error significa apostar per l'autocorrecció, valorar els processos més enllà dels resultats, avaluar en funció dels progressos i la consecució de metes en lloc d'examinar els errors.
• Entorn físic estimulant. Fomentar la imaginació i la capacitat creativa requereix un espai físic creatiu,  d'un entorn que faciliti el moviment, la llibrertat d'elecció i on poder expressar-se de diverses maneres i a través de diferents activitats.

"La clau és enfocar l'educació no a transmetre informació i continguts, sinó a fomentar la curiositat, l'esperit científic, literari, la resolució de problemes...; els nensm més que acumular informacióm han d'aprendre a innovar, a jugar i assajar, a equivocar-se i millorar, a interrogar-se i explorar, a descobrir, somiar i fantasiejar, a inventar, a comparar, valorar i decidir per si mateixos, a tenir iniciativa, a expressar-se en tots els llengutges i, en definitiva, A SER UN MATEIX"

ESTILS DE VIDA, NÚM 228 - 11 DE FEBRER- (LA VANGUARDIA)

L'escola mata la creativitat?

Fa uns dies vaig trobar un artícle que em va semblar molt interessant, sobre la creativitat a l'escola.
Com diu Ken Robinson, un dels experts internacionals de la creativitat i la innovació, deixem de ser creatius  en créixer.

ELS NENS:  "Els nens s'arrisquen, improvisenm no tenen por d'equivocar-se; i no és que equivocarse sigui al mateix que la creativitat, però sí que no pots innovar si no estàs disposat a equivocar-te, i els adults penalitzen l'error, l'estigmatitzen a l'escola i en l'educació, i així és com els nens s'allunyen de les seves capacitats creatives."

S'INHIBEIX LA CREATIVITAT PERQUÈ...

• S'ensenyen al nen determinats esquemes com a les úniques opcions vàlides.
• Es reglen les activitats, mètodes i estratègies.
• Es critica l'actitud interrogativa, sobretot entre el segon i el cinquè any de vida.
• Es promou la identificació amb el grup per evitar el ridícul.
• Es ridiculitza qui comet un error o dóna una resposta fora del que és comú.
• Es retreuen, si no es ridiculitzen, les idees o preguntes insòlites, així com els dibuixos o presentacions originals.
• Es prioritza la motivació per  a l'assoliment. l'èxit són les bones qualificacions i l'acomodar-se als altres.
• Se subratlla la divisió entre joc i feina i s'associa el joc amb la diversió i la pèrdua de temps i la feina amb la importància i la utilitat
• S'avalua amb exàmens tancats que prioritzen la repetició d'informació.

Exemple d'un nen que s'avorreix a classe... (Redes,TVE)

El món laboral reclama gent amb idees originals; l'escola promou una única forma de fer i pensar.

ESTILS DE VIDA, NUM 227- 4 DE FEBRER DEL 2012 (LA VANGUARDIA)

Un dia a l'aula

Un dels primers dies de classe vam muntar tres roles play diferents, en els quals s’hi representaven una situació possible a l’escola.

• El primer grup va representar el primer dia d’una aula a l’escola, de manera que cadascú mostrava els seus nervis de diferent manera. Alguns estaven nerviosos per veure els seus amics i junts van esverar a la resta de la classe, uns altres no volien començar i s’amagaven darrera la seva mare o en un racó de l’aula...

El que és important a destacar d'aquesta representació és que el professor ha de ser conscient que el primer dia de classe és dur i normalment és una acumulació de sentiments que calen controlar, ja que tothom és diferent i expressen coses diferents. Per tant, ha de saber com tranquil·litzar-los i mantenir-los calmats per començar amb ganes els primers dies de classe

• El segon grup van representar una classe d’Educació Física que van separar en dues reaccions diferents, on el professor deixa triar a dos alumnes perquè facin grups. En la primera situació els dos alumnes van formant el seu grup fins que queda un alumne per triar, resulta que aquest és coix i és d’origen magrebí i per tant cap dels dos grups el volen, se’n enriuen d’ell i el deixen sense jugar. La professora en aquest cas els hi dóna la raó i el deixa allà tirat. En la segona situació un cop queda en Mustafà sol la professora raona perquè els nens entenguin que també ha de jugar i formar part del grup.

En aquest cas em vull fixar en la segona situació, ja que es veu com el professor intenta posar una solució i actua de manera que fa veure als nens que allò que estan fent no està  bé. La figura del professor ha de ser important també per ajudar-los entendre que tots som diferents però iguals i que ens hem de respectar, sobretot en les activitats preparades a l'escola, ja que han d'acturar com a  grup i respectar-se tots i fer que tothom tingui les mateixes oportunitats. Si el professor no actúa en les situacions com aquesta, on es manifesten les diferències entre alumnes, aquests mai entendran que el que fan està malament.

• En l’última representació van representar un dia qualsevol en una classe on el professor era vacil·lat per tota la classe i ningú li prenia atenció. Aquest no sabia com controlar la classe i ho solucionava fent fora els alumnes. Tot i així, els nens s'ho prenien en broma i no els hi afectava els càstigs. Aquesta situació porta a l'abandonament del professor, de manera que els alumnes apareixen com si haguessin guanyat una guerra.

Aquesta situació porta a pensar que la professió de mestre és difícil, ja que si no pots controlar una classe ho pots passar molt malament. Aquesta situació és degut a una suma de situacions i comportaments, ja que el descontrol d'una classe no passa un dia per l'altre. Per tant, és important saber controlar una classe des del principi, per tal que durant el llarg del temps et respectin i puguis tenir l'autoritat que et correspon.

Presentació

Començo presentant el meu primer blog, ja que a partir d’ara l’hauré d’anar omplint de mica en mica, i així ens comencem a familiaritzar.

Em dic Clàudia Ferrés i sóc estudiant de primer curs d’Educació Primària a La Universitat de Barcelona i  he obert aquest blog per l’assignatura Planificació, Disseny i Avaluació de l’Aprenentatge i l’Activitat Docent. Hem obert tots un espai com aquest per tal d’anar  fent reflexions del què anem treballant a classe, de manera que també és una forma de ser creatius i treballar en un format diferent i important pel nostre futur.

D’aquesta assignatura, segons les darreres classes i la presentació, espero aprendre a utilitzar diferents i noves tecnologies per ensenyar i aprendre,  entendre que hi ha diferents tipus d’aprenentatges i adaptar-me a ells, i ser activa i participativa.

A partir d'aquí comença el meu dia a dia del què vaig aprenent....